Taj Mahal: Una història d'amor Etern



El Taj Mahal (urdu : تاج محل) és un conjunt d'edificis construït entre el 1631 i 1654 en la ciudat d'Agra, India, aprop del riu Yamuna, pel emperador musulmà Sha Jahan de la dinastía mogol.

L'imponent conjunt és un mausoleu en honor a la seva reina favorita, Arjumand Bano Begum — més coneguda com Mumtaz Mahal—, qui va morir donant a llum el seu 14º fill, i s'estima que la construcció va demanar l'esforç d'uns 20.000 obrers.

La Llegenda diu que quan faltava poc per acabar l'obra al 1654, Sha Jahan va ser arrestat al fort d'Agra pel seu fill Aurangzeb pasant la resta dels seus dies miran per la finestra el Taj Mahal. Després de la seva mort, Aurangzeb el va sepultar al mausoleu al costat de Muntaz Mahal.

Actualment és un important destí turístic de l'India. En 1983, va ser reconegut per l'Unesco com a Patrimoni de la Humanitat. El Taj Mahal va ser nombrat una de les Set Meravelles del Món Modern.

"El Taj Mahal parece la encarnación de todas las cosas puras, de todas las cosas santas y de todas las cosas infelices. Este es el misterio del edificio". (Rudyard Kipling)

"Una lágrima en la eternidad". (Rabindranath Tagore)

"Lloraba un alma enamorada
lágrimas, dolor, pena, llanto
un corazón entona su triste canto
una mano, cansada, tras su ventana cerrada

Allí desde su palacio, desde su ventana
admira aquella lágrima blanca
poesía hecha arte, arte que la pasión arranca
para ti, mi amada, mi esposa, mi alma hermana."