La Biografía d'Osho

Va néixer l'11 de desembre de 1931 a Kuchwada, un petit llogarret en l'estat de Madhya Pradesh, l'Índia central. També va ser conegut com Bhagwan Shree Rajneesh i posteriorment amb el nom d'Osho (Oshö: Terme Japonès utilitzat en el Budisme zen per referir-se a un monk o monjo budista).Y finalment aquest nom (OSHO), perquè sempre els deia als seus deixebles que s'havien de fondre amb la realitat, com una gota d'aigua a l'oceà, els seus deixebles comencen a anomenar-lo l'oceànic. D'allà a Osho

A l'edat de vint-i-un anys, el 21 de març de 1953, Osho va arribar a assolir l'il·luminació. Parlant de si mateix diu: "Ja no estic buscant res. L'existència m'ha obert totes les seves portes. Ni tan sols no puc dir que pertanyo a l'existència, perquè sóc un part d'ella... quan una flor floreix, jo floreixo amb ella. Quan el sol surt, jo surto amb ell. L'ego en mi, el qual manté a la gent separada, ja no és present. El meu cos és part de la naturalesa, el meu ser és part del tot. No sóc una entitat separada".

En els seus anys universitaris es va fer famós per la seva participació en concursos de debats entre estudiants, molt populars en l'Índia. Va obtenir el títol i la medalla d'or de Campió de Debats de tot el país. El 1956 va rebre el seu màster en filosofia amb primera classe d'honors - la classificació més elevada dins d'una especialitat -, a la Universitat de Sagar.Després d'un període de nou anys, com a professor de filosofia a la Universitat de Jabalpur, renuncia al seu lloc per viatjar per tota l'Índia donant xerrades sobre tots i cada un dels aspectes del desenvolupament de la consciència humana.

El 1968, es va establir a Bombay. Dos anys més tard va crear la seva revolucionària Meditació Dinàmica, tècnica que ajuda a detenir la ment i a alliberar-se de lligaments i traumes mitjançant la catarsis. Més tard va idear altres meditacions amb música i danses: Kundalini, Nataraj (tècniques sufis) i Nadhabrama, relacionades amb l'energia auditiva, amb una versió per fer en parella.


A partir de 1970 van arribar fins a ell milers d'occidentals interessats en la recerca de si mateixos i en experimentar la seva Meditació Dinàmica. El 21 de març de 1974, va fundar l'Ashram de Poona el centre va assolir fama mundial. A més d'ensenyar totes les seves meditacions, incloïa grups i tallers que combinaven mètodes orientals amb psicoteràpia occidental. També lliurava tècniques de rolfing, bioenergia, teràpia corporal neoreichiana, rebirthing...

Una afecció congènita de la columna deteriorava a poc a poc la seva salut, i a començaments dels ´80 apareixia només dues vegades al dia davant del públic de Poona. En aquella època, van començar a sorgir atacs als seus ensenyaments. Dirigents religiosos de les esglésies d'Orient i Occident i el govern dels Estats Units criticaven públicament les activitats de l'ashram de Poona, en especial els discursos del mestre. Fins i tot va estar empresonat als Estats Units per temes d'evasió d'impostos que mai va estar provat.


El 4 de gener de 1987 va retornar Poona, però el juliol de 1988 es va sentir amb ànim per dirigir la meditació al final dels discursos de la tarda. En aquella època, va crear una nova tècnica meditativa: la Rosa Mística. El gener de 1990 marca el principi del final. Cada dia se sent més feble, no pot pronunciar discursos ni liderar meditacions. És incapaç de caminar fins al Gautama Buddha Auditórium. El dia 18 ja no s'aixeca.
Abans de la seva mort, li van preguntar què passaria quan es fos. Va respondre: "Si hi ha alguna cosa de veritat en el que he dit, sobreviurà. La gent interessada en el meu treball portarà la torxa, sense imposar res a ningú... Desitgo que no oblidin l'amor, perquè si no és sobre ell no es pot fundar cap església. La consciència no és monopoli de ningú, igual la celebració, l'alegria i la mirada innocent d'un nen... Es coneguin a si mateixos doncs el camí és cap a dintre".


En el curs de la seva vida Osho ha parlat virtualment sobre tot i cada aspecte del desenvolupament de la consciència humana. Des de Sigmund Freud fins a Chuang Tzu, des de Gurdjieff fins a Gautama Buddha, des de Jesucrist fins a Rabindranath Tagore... Ha destil·lat de cada un l'essència del que és significatiu en la recerca espiritual de l'home contemporani, basat no en una comprensió intel·lectual, sinó en la pròpia comprovació existencial de la seva experiència, mort i renaixement.

No hay comentarios:

Publicar un comentario